Patronat del Castell de Maldà i del Castell de Ciutadilla

Patronat del Castell de Maldà

El Patronat del Castell de Maldà fou constituït davant el notari de Tàrrega Sr. Joan Bernà i Xirgo el 28 de maig de 1994, essent els constituents:

- El Sr. Jaume Aligué i Escudé com a president del Consell Comarcal de l'Urgell.
- El Sr. Alfonso-Salvador de Vilallonga i Cabeza de Vaca.
- El Sr. Josep Grau i Serís, com a president de la Diputació de Lleida.
- El Sr. Joan Saltó i Guasch, com a alcalde de l'Ajuntament de Maldà.
- El Sr. Carles de Montoliu i Carrasco, baró de l'Albi.
- El Sr. Daniel Gelabert i Fontova, doctor arquitecte.
- El Sr. Lluís Foix i Carnicer, periodista.
- El Sr. Josep Maria Sans i Travé, historiador.

Objecte del Patronat

Tal com reflecteix l'art. 2 dels Estatuts del Patronat , l'objecte del Patronat és :
…la gestió del Castell consisteix en la seva rehabilitació,manteniment exhibició, i explotació turística i cultural."

Notes d'interès

El Patronat està constituït per onze membres:

-El president; en serà el president del Consell Comarcal de l'Urgell.
-Un vicepresident.
-Nou vocals, un dels quals, serà un representant del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, un altre, el president de la Diputació de Lleida, un altre, l'alcalde de Ciutadilla i els sis restants seran sis persones de relleu pels seus coneixements històrics o la seva vinculació a activitats culturals.

Una mica d'història del castell
L'any 1082 els comtes de Barcelona, Ramon Berenguer II i Berenguer Ramon II, junt amb la comtessa Mafalda donaren a Ramon Folch, vescomte de Cardona, el castell i el Maldanell. Més tard, en temps de Jaume II retornà als Cardona, al vescomte d'Osona. Posteriorment perdran el castell en vendre a Bernat Albert, senyor de Ponts, els drets de la zona. A finals del s.XI es fa la reconstrucció del castell, al segle XIII tornen a fer-hi obres i l'any 1682 es converteix en palau. Malauradament, l'any 1833 els carlins van destruir l'edifici i només en quedaren les parets i alguna arcada gòtica.
L'any 1985 fou declarat Bé Cultural d'Interès Nacional (BCIN).

Patronat del Castell de Ciutadilla

El Patronat del Castell de Ciutadilla fou constituït davant el notari de Tàrrega Sr. Joan Bernà i Xirgo el 28 de maig de 1994, essent els constituents:

- EL Sr. Jaume Aligué i Escudé com a president del Consell Comarcal de l'Urgell.
- El Sr. Joaquin Sagnier de Sentmenat, marquès de Ciutadilla.
- El Sr. Josep Grau i Serís, com a president de la Diputació de Lleida.
- El Sr. Josep Farré i Vallmanya, com a alcalde de l'Ajuntament de Ciutadilla.
- El Sr. Carles de Montoliu i Carrasco, baró de l'Albi.
- El Sr. Daniel Gelabert i Fontova, doctor arquitecte.
- El Sr. Lluís Foix i Carnicer, periodista.
- El Sr. Josep Maria Sans i Travé, historiador.

Objecte del Patronat

Tal com reflecteix l'art. 2 dels Estatuts del Patronat , l'objecte del Patronat és :
"…la gestió del Castell consisteix en la seva rehabilitació,manteniment exhibició, i explotació turística i cultural."

Notes d'interès

El Patronat està constituit per onze membres:

-El president; en serà el president del Consell Comarcal de l'Urgell.
-Un vicepresident.
-Nou vocals, un dels quals serà un representant del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, un altre, el president de la Diputació de Lleida, un altre l'alcalde de Ciutadilla i els sis restants seran sis persones de relleu pels seus coneixements històrics o la seva vinculació a activitats culturals.

Una mica d'història del castell
Fortalesa medieval del segle XI que fou reconstruïda i transformada en palau residencial a finals del segle XVI. Es va mantenir intacta fins a l'any 1835 i restà habitada fins al 1908.
Des del punt de vista estratègic rep la protecció de les depressions del riu Corb, el barranc de Boixeró, el turó dels Emprius i els plans de Sant Roc. Es creu que abans hi havia una masmorra i un passadís secret que anava des del castell fins a l'església parroquial de Sant Miquel i cap al Convent del Roser.

Cal destacar, especialment, l'alta torre de l'homenatge de set plantes, en les tres últimes de les quals hi ha uns finestrals renaixentistes amb influències gòtiques i des de la qual es divisa una magnífica panoràmica de la zona. També constava d'una escala renaixentista i un patí d'armes.

L'any 1985 fou declarat Bé Cultural d'Interès Nacional (BCIN).