Situació

La comarca de l’Urgell està situada a la plana de Lleida, al mig de les terres de Ponent, a la Depressió Central Catalana i a una altitud mitjana de 350 metres.

L’Urgell està situat al bell mig de les terres de ponent, a la Depressió Central de Catalunya , amb una altura mitjana de 350 metres.

Limita al nord amb la Noguera, delimitada per la serra i el poble de Montclar que formen un illot deslligat, rodejat d’altres comarques.

Al nord-est, la Segarra, amb el seu relleu tossalenc tan característic, poblada d’ametllers i cereals i dels quals s’impregna la major part de les riberes dels rius d’Ondara i Sió, entre les zones de Tàrrega i Agramunt; la Conca de Barberà i les Garrigues al sud, on s’accentuen els relleus i s’hi fan forts els pendents, entre el serpenteig del riu Corb i els conreus de vinyes i oliveres.

A l’oest, el Pla d’Urgell, regat i pròsper, les aigües del qual arriben, bàsicament, pels volts de la zona de Bellpuig,

La situació de l’Urgell no forma cap conjunt homogeni, més aviat és una zona de transició entre les terres aspres i trencades de la Segarra i les planes de la ribera del Segre. Des d’aquesta perspectiva, la comarca es converteix en una terra de síntesi, zona de pas més que d’estada i un punt d’enllaç entre les zones de muntanya i el pla i entre el litoral i el mar.

S’hi diferencien clarament tres subcomarques molt delimitades. Al nord, la ribera del Sió, amb Agramunt com a població principal. La ribera d’Ondara, amb un paisatge segarrenc amb Tàrrega, com a centre destacat i capital comarcal, i a l’est, la plana de l’Urgell, amb Bellpuig, com a població important.

Una de les divisions clàssiques que distingeixen les zones urgellenques són les conques dels tres rius que hi ha; el Sió, el d’Ondara i el Corb. Els rius són menuts i es perden en algunes zones pels aiguamolls i les terres de reg. En aquest sentit els pobles estan ordenats gradualment a la dreta i a l’esquerra dels rius.

El Sió és el riu més cabalós i ple de vida. És l’únic que conserva la seva conca ben dibuixada i definida des de que neix a les terres altes de la Segarra, fins que mor al riu Segre, prop de Balaguer.

El riu forma una part important de l’hàbitat i el paisatge d’aquesta banda urgellenca, la qual té Agramunt com a nucli central. Al llarg del seu recorregut s’afileren els horts dels pobles i s’embranquen nombroses sèquies que porten l’aigua a les zones de conreu. També es poden veure restes de molins fariners que donaven serveis als pobles, tot aprofitant la força del corrent del riu. Cal recordar que abans, als rius menuts hi havia barbs, angules, aus aquàtiques i alguna llúdriga.

A l’altre costat, trobem el riu d’Ondara que és el més petit que travessa la comarca. La seva conca queda sovint desdibuixada per contínues filtracions i punts de surada que provoquen inundacions sobtades enmig de camins, cases o conreus. Neix a la Segarra i s’introdueix lentament a l’Urgell pel Talladell, poble agregat de Tàrrega. El riu és perceptible als termes de 1

La ribera del riu Corb, a la banda sud de la comarca, és l’altra zona diferenciada. Aquest riu deu el seu nom a les múltiples giravoltes que fa i desfà al llarg del seu camí. Travessa la zona urgellenca més boscosa i abrupta i les comarques veïnes de la Segarra, les Garrigues, la Conca de Barberà i el Pla d’Urgell. Els paisatges i els silencis que es descobreixen a la conca del Corb fan de les seves contrades una de les més interessants de la zona.

A l’interior de la comarca sobresurt la serra d’Almenara, de 459 m d’altitud, i també abunden els tossals arrodonits i els serrats allargats, generalment en direcció est-oest.

Al nord trobem la serra de Montclar, de 470 m i pel límit del sud hi ha la serra del Tallat a 787 m d’altitud. L’indret més prominent és el del Tossal Gros a

803 m al terme de Vallbona de les Monges. Prop de Guimerà ressalta la Bovera a 589 m; la serra d’Espígol baixa de la Segarra fins al terme de Tornabous i a l’altura de Sant Eloi és un excel·lent mirador sobre la ciutat de Tàrrega.

El paisatge és molt suau i els relleus poc acusats, llevat els que formen la serra de Montclar al límit septentrional, la serra d’Almenara cap a l’interior i la serra del Tallat al sud, frontera natural amb la Conca de Barberà i les Garrigues.

La topografia comarcal es caracteritza per una baixa i relativa regularitat altitudinal i constitueix una àrea de transició entre la ribera del Segre i la Segarra.