La presència de matèria orgànica als residus abocats al dipòsit controlat, la principal causa, ja que els gasos s’originen a partir de la descomposició d’aquesta fracció.
El Consorci per a la Gestió de Residus Urbans de l’Urgell ha fet públiques les emissions de metà i diòxid de carboni del dipòsit controlat de residus sòlids urbans de l’Urgell durant l’anualitat 2020, coincidint amb la celebració del Dia Internacional contra el Canvi Climàtic.
El biogàs produït als dipòsits controlats de residus es genera durant les diferents fases de biodegradació de la matèria orgànica present en els residus municipals que s’hi aboquen.
El diòxid de carboni (CO2) i el metà són els principals gasos procedents d’aquesta descomposició de la matèria orgànica present als residus, tot i que també es generen altres gasos en petites proporcions. Ambdós gasos són compostos responsables de contribuir a l’efecte hivernacle.
Un dels controls de seguiment que periòdicament es fan als dipòsits controlats és la mesura de les emissions de gasos de les xemeneies, que es duen a terme mensualment per a donar compliment als requisits de l’autorització ambiental d’aquestes infraestructures. Així, durant el 2020 s’han emès 179,8 tones de metà i 523,8 tones de diòxid de carboni. Aquestes dades representen 4,8 Kg de metà i 14,1 Kg de diòxid de carboni per cada habitant de l’Urgell durant l’any. Cal recordar que el metà és un gas d’efecte hivernacle amb un potencial sobre l’escalfament global fins a 25 vegades més gran respecte del diòxid de carboni.
Una de les lluites més importants que s’estan duent a terme contra els efectes del canvi climàtic, i que ha esdevingut un dels eixos vertebradors de la política ambiental, és la reducció potencial de les emissions de gasos d’efecte hivernacle. En aquest cas, també les que es generen com a conseqüència dels residus municipals. A finals de 2020 i principis de 2021, des del Consorci s’han realitzat tasques de recobriment de la capa de residus de l’abocador amb terres argiloses per mitigar les emissions d’aquests gasos. Això ha permès incrementar l’eficàcia del sistema d’extracció de biogàs, passant d’un rendiment del 35,8% a la primavera de 2020 a un rendiment del 96,2% a la primavera del 2021, superant així el 70% requerit per l’autorització ambiental atorgada pel Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural.
A més, des de l’Àrea de Sostenibilitat i Medi Ambient del Consell Comarcal de l’Urgell i del Consorci per a la Gestió de Residus Urbans de l’Urgell es treballa per a aconseguir la reducció dels residus que acaben al dipòsit controlat mitjançant l’increment de la recollida selectiva i el reciclatge, molt especialment de la fracció orgànica, atès que és aquesta fracció la que té un impacte més important sobre les emissions gasoses i de lixiviats de l’abocador. A la comarca de l’Urgell, la recollida de la fracció orgànica durant el 2020 s’ha situat en un 11,24% del total de residus, una quantitat molt baixa si tenim en compte que segons la bossa tipus de residus a Catalunya, la fracció orgànica correspon aproximadament a un terç del total.
El Consorci per a la Gestió de Residus Urbans de l’Urgell ha fet públiques les emissions de metà i diòxid de carboni del dipòsit controlat de residus sòlids urbans de l’Urgell durant l’anualitat 2020, coincidint amb la celebració del Dia Internacional contra el Canvi Climàtic.
El biogàs produït als dipòsits controlats de residus es genera durant les diferents fases de biodegradació de la matèria orgànica present en els residus municipals que s’hi aboquen.
El diòxid de carboni (CO2) i el metà són els principals gasos procedents d’aquesta descomposició de la matèria orgànica present als residus, tot i que també es generen altres gasos en petites proporcions. Ambdós gasos són compostos responsables de contribuir a l’efecte hivernacle.
Un dels controls de seguiment que periòdicament es fan als dipòsits controlats és la mesura de les emissions de gasos de les xemeneies, que es duen a terme mensualment per a donar compliment als requisits de l’autorització ambiental d’aquestes infraestructures. Així, durant el 2020 s’han emès 179,8 tones de metà i 523,8 tones de diòxid de carboni. Aquestes dades representen 4,8 Kg de metà i 14,1 Kg de diòxid de carboni per cada habitant de l’Urgell durant l’any. Cal recordar que el metà és un gas d’efecte hivernacle amb un potencial sobre l’escalfament global fins a 25 vegades més gran respecte del diòxid de carboni.
Una de les lluites més importants que s’estan duent a terme contra els efectes del canvi climàtic, i que ha esdevingut un dels eixos vertebradors de la política ambiental, és la reducció potencial de les emissions de gasos d’efecte hivernacle. En aquest cas, també les que es generen com a conseqüència dels residus municipals. A finals de 2020 i principis de 2021, des del Consorci s’han realitzat tasques de recobriment de la capa de residus de l’abocador amb terres argiloses per mitigar les emissions d’aquests gasos. Això ha permès incrementar l’eficàcia del sistema d’extracció de biogàs, passant d’un rendiment del 35,8% a la primavera de 2020 a un rendiment del 96,2% a la primavera del 2021, superant així el 70% requerit per l’autorització ambiental atorgada pel Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural.
A més, des de l’Àrea de Sostenibilitat i Medi Ambient del Consell Comarcal de l’Urgell i del Consorci per a la Gestió de Residus Urbans de l’Urgell es treballa per a aconseguir la reducció dels residus que acaben al dipòsit controlat mitjançant l’increment de la recollida selectiva i el reciclatge, molt especialment de la fracció orgànica, atès que és aquesta fracció la que té un impacte més important sobre les emissions gasoses i de lixiviats de l’abocador. A la comarca de l’Urgell, la recollida de la fracció orgànica durant el 2020 s’ha situat en un 11,24% del total de residus, una quantitat molt baixa si tenim en compte que segons la bossa tipus de residus a Catalunya, la fracció orgànica correspon aproximadament a un terç del total.