Agricultura
Hi ha indicis que mostren que des de l’època neolítica els conreus s’havien concentrat en els espais fèrtils de les valls del Sió, del riu d’Ondara i el riu Corb. En època romana i musulmana s’intensificaren els conreus i es milloraren els regadius ja que tenien molts coneixements en aquesta matèria. Es creu que en època de la Reconquesta, segle XI, les contrades d’Urgell eren ermes i potser despoblades. El blat, la civada, l’ordi, les oliveres, la vinya i els ametllers constituïren els conreus principals durant segles. Passaren els anys i amb l’arribada del canal d’Urgell es transformaren les terres seques en terres riques i regades gràcies a l’aigua que portava. S’anaren introduint els conreus d’alfals, d’arbres fruiters com les pomeres, les pereres o presseguers i també peus de vinya americans. Els conreus de secà evolucionaren i milloraren la seva producció. La tercera part de les terres de la comarca són regades pel canal d’Urgell. La propietat de la terra és molt repartida i són minoria les explotacions que reclamen el treball de més d’una família, almenys tot l’any. Només en determinades èpoques és necessària més mà d’obra de fora. Més de la meitat de les terres heretades són conreades pels seus propietaris, una altra part treballada a mitges i una minoria cedida en arrendament. La maquinària també ha canviat molt i ha suposat l’evolució de l’agricultura i els mètodes utilitzats. S’han creat els sindicats, les cooperatives del camp i les cambres frigorífiques per facilitar la producció, l’elaboració, la conservació i la venda dels productes. Cal tenir en compte, però, que la vida de pagès cada vegada és més difícil ja que la fruita o el cereal cada vegada es ven més barat i no li surt a compte, ja que els costos en adobs, assegurances i mà d’obra són massa cars. Les importacions de fruites i altres productes dels països estrangers com França o Israel tampoc ajuden a vendre els productes autòctons. El temps és un altre factor important, les gelades, les pedregades o el vent fan que el pagès hagi de mirar cap al cel cada dia per vetllar la feina i que no es perdi en un moment la feina de tot un any. La sequera també és un altre factor negatiu per a l’agricultura.
Ramaderia
Va sorgir com un complement a l’agricultura i per cobrir les seves necessitats alimentàries. El corral sempre estava adjunt o prop de la casa. Les gallines, els conills, les ovelles o les cabres pasturaven per les terres properes i les mataven per alimentar-se o es menjaven els ous o la llet. Més tard, del superàvit que tenien van començar a vendre-les i fer-ne grans explotacions. Arribaren els ramats d’ovelles o cabres, les granges de conills, de porcs, de pollastres o de vedells.
El canal Segarra Garrigues, que regarà una gran part de les terres de secà, ajudarà els ramaders d’aquella zona de la comarca a millorar la qualitat de les terres destinades a la ramaderia.
Indústria
L’Urgell no ha estat mai una comarca molt industrial. Una de les activitats industrials més antigues és la dels teixidors, que en els temps medievals es constituïren en gremis. N’hi havia a Agramunt i a Tàrrega.
A mesura que s’anà repoblant la comarca es bastiren un gran nombre de molins hidràulics vora els rius Corb, Sió i d’Ondara, en llocs com Maldà, Sant Martí de Riucorb o Tornabous. Amb la força de l’aigua del riu es movia el molí i feien farina.
Altres activitats que ja estan desaparegudes són els esparters, els espardenyers, els basters o els carreters. També van adquirir molta fama els fabricants de torró i xocolata a la pedra d’Agramunt cap al segle XVIII. La tradició ha arribat fins als nostres dies amb grans indústries dedicades al torró, la xocolata i altres productes dolços.
Els cantirers de Verdú començaren al segle XIII i crearen autèntiques dinasties familiars arreu fins al segle XVII. La ceràmica negra tenia moltes qualitats per conservar la frescor de l’aigua i encara avui dia és molt apreciada.
Els molins d’oli i les eines per a l’elaboració del vi – cups, piadors i cellers- s’utilitzaren per comercialitzar aquests productes a principis del segle XX. Cap als anys 60 començà la indústria de la fabricació d’altres màquines, com per exemple la màquina de segar o les garbelladores.
Avui dia les grans empreses es troben a les poblacions grans com Tàrrega, Bellpuig i Agramunt, als grans polígons industrials, on majoritàriament s’instal·len. Cal dir que en poblacions més petites com per exemple Anglesola, Castellserà o la Fuliola hi ha petits polígons industrials que ja comencen a estar ocupats per grans empreses que donen vida i treball a aquestes poblacions perquè les despeses i els permisos són més barats.
Construcció
Els nuclis de població es concentren bàsicament a Tàrrega, Agramunt i Bellpuig, però també es construeixen o es restauren molts habitatges a altres poblacions.
Serveis
El sector serveis es concentra bàsicament en les poblacions més grans. Tàrrega ha destacat sempre en el sector serveis i la segueixen Agramunt i Bellpuig, que de mica en mica van agafant protagonisme en aquest sector.
La Comarca
El topònim de l’Urgell prové d’Urtx, que vol dir fonts abundoses. Aquest nom ve de l’antic comtat pirinenc, els titulars del qual deixaren el nom de la seva família en conquerir aquestes terres vers el segle XI.
L’Urgell està situat al bell mig de les Terres de Ponent, a la Depressió Central de Catalunya , amb una altura mitjana de 350 metres.
Hi ha indicis que mostren que des de l’època neolítica els conreus s’havien concentrat en els espais fèrtils de les valls del Sió, del riu d’Ondara i el riu Corb. En època romana i musulmana s’intensificaren els conreus i es milloraren els regadius.....
La comarca de l’Urgell està situada a la plana de Lleida, al mig de les Terres de Ponent, a la Depressió Central Catalana i a una altitud mitjana de 350 metres. Compta amb 36.526 habitants i té un total de 579,7 km2.
